Leonela Jaldín Fernández – Dissenyadora de moda graduada a EG

entrevista a leonela jaldin diseñadora escuela guerrero

Leonela Jaldín Fernández – Dissenyadora de moda graduada a EG

Entrevistem Leonela Jaldín Fernández, dissenyadora de moda graduada a EG i creadora de la marca Songo. Ens parla del seu pas per l’escola, del procés de creació de la seva marca i de la col·lecció, i de molt més. Coneix-la en aquesta entrevista!

Com va ser estudiar disseny de moda a Escuela Guerrero?

Estudiar Disseny de Moda a Escuela Guerrero va ser creatiu, caòtic i estressant, però sobretot va ser evolutiu.

Quin va ser el projecte final de curs?

El projecte final que havíem de fer a la meva classe era una col·lecció de 30 peces, de les quals es van materialitzar 8 looks, és a dir, que es van arribar a confeccionar. Aquesta col·lecció en concret es va dur a terme a través de la marca personal que tots havíem creat en una matèria anterior, i a través d’aquesta marca que cadascú havia creat es va realitzar la col·lecció.

Leonela Jaldín Fernández, dissenyadora de moda graduada a EG

Com es diu la teva marca i què significa?

La meva marca en concret es diu Songo i vol dir cor. És el més proper fonèticament a la paraula SONQ’O, que en quítxua és «cor».
El quítxua és propi de molts llocs andins de l’Amèrica Llatina i, com que jo soc de Bolívia, volia que aquesta essència estigués identificada en la marca.

A més, Songo com a marca també està inspirada en les cultures i la forma de vida de molts pobles d’Amèrica en general. S’hi inspira perquè els pobles andins originaris d’Amèrica sempre han tingut com a forma de vida la cura de l’ecosistema, la mare terra, la Pachamama. Per això Songo s’hi inspira.

En quin concepte s’inspira la col·lecció?

El nom de la col·lecció és SAPHI i en quítxua vol dir arrel. S’inspira en la meva àvia com la font mateixa de la meva família, de la qual, a través de les seves ramificacions, existeix un arbre, una família que arriba a produir flors i fruits. La meva àvia era una dona molt forta, molt elegant, però era una chola indígena i, tot i ser de poble, era tota una senyora, molt elegant. Des del principi del curs volia inspirar-me en ella i no sabia com fer-ho, però van sorgint idees i, amb l’ajuda dels companys i tutors, les coses van sortint i sorgeix aquest projecte, Saphi.

Estudiar a Escuela Guerrero

A qui s’adreça la marca?

La marca en concret s’adreça a dones ecoautèntiques, dones que no només es preocupen pel medi ambient, sinó també per la societat i per tota la feina que hi ha darrere de cada peça. Songo té com a essència donar aquests tocs d’artesania i elegància, però també sent minimalista i utilitzant materials sobretot sostenibles i biodegradables, una cosa que deixi la menor empremta possible en el medi ambient.

Quin va ser el procés de creació de la col·lecció?

Com en tots els projectes, l’inici és molt difícil; sempre costa concretar totes les idees que tens al cap i tirar el projecte endavant. Però amb l’ajuda dels mateixos companys i dels professors van sortint les idees. Vas veient què és realment el que encaixa amb tu i el que vols transmetre.

Després, a través d’aquestes idees, vas fent els dissenys, vas buscant els teixits, fas les fitxes tècniques (que és el més feixuc, però el més necessari) i després es passa a la confecció. En el meu cas també hi va haver un tintat ecològic amb materials completament naturals.

Estudiar Disseny de Moda a Barcelona

Què va ser el més complicat de tot el procés?

Crec que el més complicat sempre són les fitxes tècniques. Costa una mica concentrar tots i cadascun dels detalls en un full sense oblidar-te’n cap, però és realment necessari perquè pots cometre un error en alguna part del procés i això t’arruïna la peça i has de tornar a l’inici. És molt necessari i, si ho fas, després t’adones que tot surt com ha de sortir.

Fitxa tècnica d’un projecte de moda

Per què crear una connexió ecològica i sostenible?

Hi va haver una matèria en què vam aprendre sobre teixits i tecnologia tèxtil i em va marcar moltíssim. Vam veure que la indústria de la moda és una de les més contaminants, però, a més que t’ho diuen, tu ho veus en concret: vas analitzant els teixits i com es fan, què hi ha darrere d’aquests teixits, de les tintures i de la gent que els fa, i t’adones que realment és una cosa que no vols per a tu ni per a la teva marca. Fas mal no només a poblacions senceres de països del tercer món, sinó també quan et poses aquella peça: si no és sostenible, es llença poc després de fer-la servir, i tot això és una cosa que en el seu moment em va marcar i vaig pensar que no volia fer-ho.

Per això vaig decidir anar completament en contra del fast fashion (fer moltes col·leccions a l’any) i vaig pensar que havia de fer-ho d’una altra manera: fer peces i col·leccions, però no tantes, sinó que siguin coses que puguis utilitzar durant molt de temps, perquè si valores la feina que hi ha al darrere es poden continuar utilitzant.

Leonela Jaldín Fernández, dissenyadora de moda graduada a EG, ens parla de la seva visió de la indústria de la moda

Com defineixes l’slow fashion?

L’slow fashion és justament el que jo vull fer: col·leccions atemporals, col·leccions que et puguin durar molts anys, peces que t’agradin, peces que tinguin una gran feina i una gran qualitat al darrere. Realment no cal tenir tantes col·leccions a l’any i tanta roba a l’armari per poder sentir-te bé, elegant i agradable alhora.

Quin és el paper dels dissenyadors respecte als ODS?

Pel que he anat veient amb tutors i professors que m’han parlat de la moda sostenible, crec que moltes marques ara han intentat fer una rentada de cara i crear col·leccions «sostenibles» intentant centrar-se en un suposat consum i producció responsables, que seria l’ODS número 12, però jo crec que es pot anar molt més enllà: es pot treballar no només el consum i la producció responsables, sinó també fer col·laboracions amb societats que estan segregades. Crec que es poden abastar moltíssimes més coses.

Per exemple, hi ha una marca que fa aquesta feina de consum i producció responsables, però a més recull xarxes de pesca dels mars i així també abasta altres ODS, com recuperar una mica els mars, i amb això fa peces noves. Això també et dona idees de tot el que pots abastar com a dissenyador.

ODS en la indústria de la moda

Quin és el paper de la dona en la indústria de la moda?

Mitjançant els estudis que vas fent i parlant amb gent que ja treballa dins del món de la moda, t’adones que el percentatge de dones dins de la indústria és molt gran, però que els llocs més alts de les empreses estan ocupats majoritàriament per homes. En la majoria de marques, gairebé sempre els directors creatius són homes. Crec que això també es pot canviar, però cal tenir-ne la intenció, i no es tracta de prendre’ls el lloc, sinó d’arribar a un equilibri, a una equitat en què es pugui treballar braç a braç tant com a dissenyadors com en qualsevol lloc dins de la indústria.

Què diries a les persones que volen estudiar disseny de moda?

Que pot ser que en algun moment, com jo, es desil·lusionin amb algunes coses o sentin que el món de la moda no té gaire sentit. Però que no s’ha de perdre la il·lusió ni les ganes de treballar, i que si tens esperança, ganes i vols destacar d’una manera diferent dins de la indústria, això es pot fer. Es pot treballar des d’un punt de vista activista i abastar molts àmbits de la nostra societat per treure’n coses millors. Es pot fer des del punt de vista del disseny, però cal voler-ho i no perdre les ganes ni la il·lusió, i tampoc perdre mai la humilitat, perquè no saps mai de qui pots aprendre. Dels teus mateixos companys o amics pots aprendre moltíssim.

Et deixem l’entrevista completa aquí sota!

Segueix-nos a les nostres xarxes!

Be cool!

Patronaje y Diseño de Moda - Escuela Guerrero

Comparte este post:

Facebook
Twitter
Pinterest